Comunicat EUPV pel 28S. Dia internacional per la despenalització de l’avortament

Comunicat EUPV pel 28S. Dia internacional per la despenalització de l’avortament

Un crit global recorre el món. La sororitat feminista exigeix drets sexuals i reproductius, per a totes, a tot arreu.

Tal com han col·locat en el debat públic les companyes argentines, el dilema d’avortament sí o avortament no, no existeix. Solament existeix el debat sobre les condicions en les quals les dones avorten, i solament des d’un enfocament estructural sobre el nostre dret a decidir, construirem una societat entre persones lliures i iguals. Per açò enguany, de nou, reivindiquem la urgència de desenvolupar un marc integral que contemple: Des de la despenalització de l’avortament, una educació afectiu-sexual integral i sense estereotips, fins a un Estat laic que ens defense com a iguals, que gestione des del públic i que facilite i faça accessible els drets per a totes.

Des d’Esquerra Unida denunciem que les dones no tenim un accés real a l’avortament des de la sanitat pública, solament l’11,73% dels avortaments es realitzen en centres públics. És inadmissible que un dret siga el lucre d’organitzacions privades. La burocràcia, el desconeixement del procés de l’IVE (fins i tot dels i les treballadores sanitàries i de farmàcies) o l’objecció de consciència que sembla que està per damunt dels nostres drets, fa que moltes dones desistisquen d’exercir el seu dret en la seguretat social i desemborsen els seus diners en clíniques privades.

També en l’Estat Español l’avortament té una diferència de classe. L’avortament no pot ser un luxe, és justícia social i drets humans. En 4 comunitats autònomes (Aragó, Castella-La Manxa, Extremadura i Múrcia) a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, no existeix cap centre sanitari públic per a la realització d’IVE, i unes altres, amb un elevat nombre d’habitants com Andalusia i la Comunitat de Madrid, solament compten amb un. Aquesta realitat, papers a una banda, no garanteix el dret de totes a l’avortament segur, gratuït i en la sanitat pública, sinó que el dret a l’avortament és per als qui puguen pagar-ho. A més, la desigual i ineficient implantació del dret a l’avortament en el territori espanyol genera situacions aberrants, com la de la dona de Lugo que va ser derivada a Madrid i que en procés va perdre l’úter, o les dones que a Múrcia han de pagar entorn a 100€ perquè els facen la intervenció amb anestèsia general.

No ens podem oblidar, que a més de la classe social, a les dones ens travessen més discriminacions que no ens afecten a totes d’igual manera. Les dones migrants o en situació irregular, es troben amb major dificultats per a avortar en un sistema de salut que les ignora, no parla el seu idioma i que les deriva a clíniques privades que moltes no poden pagar. D’altra banda, els homes trans gestants i les persones no binàries són discriminades en els centres sanitaris a l’hora d’avortar, on al personal sanitari li falta formació i conscienciació.

Un altre aspecte clau que cal abordar és la normalització social de l’avortament. Segueix sent un secret i moltes vegades una càrrega psicològica portada en solitud. Aquesta vergonya social solament es pot revertir des d’un enfocament integral d’una educació sexual amb perspectiva de gènere i no lgtbiqfòbica. Com repetien en el con sud: educació sexual per a decidir, anticonceptius per a no avortar, avortament legal per a no morir.

Seguirem reclamant la despenalització de l’avortament en l’Estat Español, perquè avortar no és un delicte i no podem permetre que en la nostra legislació prevalguen valoracions religioses i morals sobre els nostres drets.

Per totes aquestes raons, creiem que s’ha d’afrontar el dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides des de tots els estaments públics per a estar més a prop del nostre horitzó violeta.

Companyes, som milions de dones les qui, juntes i des de moltíssims països, estem posant en l’agenda política i social un projecte col·lectiu des de la llibertat solidària que s’enfronta a aquest sistema que ens oprimeix i ens invisibilitza. Un altre any més eixirem el 28 de setembre per a cridar que el nostre cos no es jutja i la nostra decisió no es reprimeix, per a totes en totes les parts del món. Ens veiem en els carrers.

Por |2018-10-01T13:17:14+00:00septiembre 28th, 2018|Esquerra Unida País Valencià|Sin comentarios